Hola,
Has pensat en l’obra de Shakespeare quan has llegit el títol del post?
Si coneixes una mica l’argument, sabràs que va de fantasies, de somnis, de màgia, de persones que s’estimen, d’amors que no es corresponen … Una obra en la que nobles, fades, reis i follets, comparteixen aventures que acaben en un final feliç.
Avui no parlarem de teatre ni de l’obra, però si de la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan.
Per mi, una nit plena de màgia. Una nit que presta a sortir al carrer, a trobar-se amb amics, a fer rotllana al voltant d’una foguera i deixar-se portar per la força del foc. Música, danses, tradicions, rituals … tot té un sentit especial i diferent.
Potser és el solstici d’estiu, potser la creença antiga que el foc purifica i allunya els mals esperits, o potser tot plegat i la voluntat de cadascú de fer que sigui una nit única.
Són moments com aquests, els que ens donen força per compartir allò que fins ara no hem gosat fer. El secret millor guardat, el desig tan anhelat, el somni que creiem impossible.
La màgia del moment ens transforma, ens fa valents, ens fa creure en nosaltres, ens fa ser capaços de transmetre el que pensem, sentim, desitgem i volem, amb una passió sovint desconeguda, amb una sinceritat que fins i tot a nosaltres ens sorprèn.
Per què? Doncs perquè estem convençuts que com a nosaltres, a tots aquells que tenim a prop aquella nit, al costat de la foguera, o allà on sigui que estiguem, els passa el mateix. La màgia ens ha atrapat a tots.
Però nits com la de Sant Joan, només n’hi ha una a l’any.
Cal que esperem que arribi per compartir tot allò del que parlàvem fa un moment? Cal que passin tres-cents seixanta quatre dies més per tornar a tenir l’oportunitat?
Per què ens costa tant compartir els nostres somnis?
Aquesta és la pregunta que et volia fer avui.
Per mi, són tres els motius més importants:
- Per por a no saber-los transmetre de la manera i amb la intensitat que nosaltres els sentim.
- Per por a que aquells a qui els els expliquem, no els comparteixin, i ens els vulguin treure del cap tant si com no.
- Perquè quan deixen de ser únicament nostres, ja no és tan fàcil fer-se enrere. Hem creat expectatives en altres persones, i tot i ser bo, doncs això ens donarà forces per tirar endavant, sabem que si no ho aconseguim no podrem mantenir-ho en secret.
Què podem fer per superar aquestes dificultats?
- Ser honestos, naturals, sincers i apassionats, quan anem a parlar dels nostres somnis. Deixem que surti tot allò que portem dintre. Deixem que una mica de sentit comú es coli entre les nostre paraules, però que siguin les emocions qui les condueixin.
- Fem partícips dels nostres somnis a aquells que sabem que els podran entendre, que ens faran costat, i també a aquells que tot i no compartir-los els respectaran i no els boicotejaran.
- No pensem en el fracàs abans d’intentar-ho! Concentrem les nostres energies en materialitzar allò que tant desitgem, i oblidem-nos de mesurar l’èxit com ens volen obligar a fer-ho. Tu millor que ningú coneixes els teus objectius, així doncs … no t’oblidis de celebrar cada triomf que aconsegueixis, per petit que sigui.
I dit això, no trobes que a partir d’ara no caldrà que esperem a la nit de Sant Joan per compartir els nostres somnis?
Vols dir que no serem capaços de crear la màgia, l’ambient i les condicions favorables per fer-ho?
Jo crec en tu, en la teva força, en la teva voluntat i en la teva perseverança, així doncs … endavant!
Ja saps que m’encantarà saber què n’opines de tot plegat, però … i la “teva” nit de Sant Joan? Com la vas celebrar? Penses com jo que és una nit màgica?
Segur que tens un munt de coses per explicar-me.
T’espero als comentaris!
Una abraçada,
Susana
La fotografia que acompanya el post està feta pel Comú d’Encamp, la nit de Sant Joan.
4 comentaris
Hola Susana,
Doncs si, somiar és vital per encarar la vida amb garanties i encara ho és més poder compartir aquests somnis amb altres persones que estiguin en la mateixa sintonia. I com tu dius, hi ha dates marcades en el calendari que inviten a somiar i a compartir. Es tracta de deixar-se portar i entrar en aquell territori una mica incert en el què pensem menys i sentim més. Somiar decora sovint la nostra zona de confort i la fa més nostra però al mateix temps ens obliga a sortir-ne per perseguir alló que somiem. Per aixó és màgic i per aixó no hi podem renunciar. El còctel entre somnis, expectatives i realitat és sovint complexe. Trobar el quart ingredient per completar aquesta regla de tres ja esdevé un somni en si mateix.
Ja ho deia Calderón de la Barca:
“¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.”
Gràcies pel teu escrit!
Hola Jaume,
Moltes gràcies a tu, pel teu comentari i per les teves paraules.
M’ha agradat molt aquesta frase que has escrit “ … pensem menys i sentim més”. Sóc del parer que cal fer-ho més sovint, i que tu ho diguis, és veure’t avançar, i això representa molt per mi.
Tens un fons brutal! Estic convençuda que trobaràs el “quart ingredient” quan menys t’ho esperis. Mentrestant, no deixis de somiar, de perseguir els teus somnis i d’escriure.
Una abraçada molt gran,
Ai, els somnis! És tan fàcil somiar i tan difícil executar! I ja no parlem quan de cop i volta, et trobes enmig d’un somni que s’està fent realitat, i una batzegada fa que deixi de ser una realitat, i la sacsejada esdevé una real bufetada! És cert que podem executar somnis, amb valentia i determinació, però hi ha d’altres factors que, malhauradament, no podem controlar.
Saps de què parlo, oi? Potser el teu pròxim “Hola!” hauria de parlar-nos de les energies perdudes en projectes que encetem, i que no tiren endavant, i del que costa passar pàgina. De la sensació de buidor en la que et trobes quan això passa. I que per molt que intentis rodejar-te de persones que respecten la teva feina, o per molt que siguis sincer amb els teus principis, no sempre aconsegueixes l’alineació perfecta dels astres, aquella que fa que la vida et somrigui.
Sant Joan és una nit màgica, la nit més curta de l’any, una nit de festa que ens fa estar alegres, i des de l’alegria poden sorgir grans projectes. Perquè és quan estem positius quan som capaços de mirar més enllà.
Una abraçada! I segueix somiant, que moltes coses bones t’esperen!
PD: Per cert….m’encanta la foto! 😉
Hola Isa,
Moltíssimes gràcies per les teves paraules. Les valoro tant …
Ho has “clavat”!
Llegir-te és com repassar des de la distancia, els esdeveniments als que m’he vist abocada fa gairebé un parell de mesos. Com passa el temps, oi?
No tenia previst que el meu proper “Hola!”, anés del tema que suggereixes però, per què no? M’acabes de donar una bona idea. És més, crec que compartir el que ara mateix sento m’ajudarà a portar-ho millor.
Hi ha dies que, quan hi penso, encara se’m fa un nus a la gola, i em costa d’empassar allò pel que no trobo una explicació coherent.
Mentre Sant Joan no arriba, seguiré buscant la il·lusió i les ganes per tirar endavant els projectes que em reclamen, i que es mereixen molt més que la meva atenció.
Necessito fer net, agafar embranzida i no aturar-me fins el final!
Potser haurem de sortir alguna nit a fer fotos 😉
Una abraçada ben forta!