Hola,
Fa uns dies, et demanava si t’agrada somiar, i t’explicava quina és per mi la diferència entre un desig, un objectiu i un somni. Te’n recordes?
Endreçar els pensaments és com endreçar les coses que ens envolten. Tenir-ho tot al seu lloc i a l’abast, ens fa més fàcil el dia a dia.
No cal ser un fanàtic de l’ordre, però penso que val la pena invertir una mica de temps en una tasca que, a posteriori, ens simplificarà la vida.
Si haguessis de triar entre, passar-te un matí sencer endreçant un armari en el que hi fa mesos que acumules trastos, o sortir amb la bici perquè només obrir-lo has trobat el casc en el segon prestatge, què respondries?
Pot ser no fas bici. No hi fa res. Adapta l’exemple al que més t’agradi fer en el teu temps lliure i després pensa en la resposta.
Si a més d’endreçar les coses materials, aprenem a endreçar els nostres pensaments, estarem esforçant-nos per aconseguir l’equilibri intern que sovint ens ajuda a no perdre el nord.
Necessitem posar nom a les coses per identificar-les i necessitem quantificar el temps que invertim en allò que fem. Per què? Doncs perquè cada vegada som més els que tenim clar que el temps és un valor molt preat, el que més.
El temps no s’atura. No demana permís per avançar més o menys ràpid. No descansa. Ens equivoquem si pensem que podem enganyar-lo. Prova si no a recuperar el que has perdut. Impossible! No hi ha crèdit per això.
N’hi ha que diuen que el temps es pot comprar. Tu què n’opines?
Jo penso que tots podem decidir com el passem, com el gaudim i en què l’invertim. Potser uns més que d’altres, és cert, per això vull que hi pensis, i que comencis a fer tot el que estigui a les teves mans per ser tu qui prengui aquestes decisions.
Ara que hem fet una reflexió plegats sobre el que vam parlar l’altre dia ¿Què et sembla si encetem un nou tema, però molt relacionat amb l’anterior?
T’has demanat alguna vegada per què tenim somnis?
Segur que sí! Jo també. I no una, sinó moltes vegades.
M’agrada observar i escoltar. Sempre aprenc coses noves que després puc compartir, com faré ara amb tu.
És molt provable que coincidim en algunes respostes. Si et sembla, jo et diré alguns dels motius que crec que ens porten a somiar, i després tu m’expliques els teus.
Som-hi doncs!
Tenim somnis, perquè des de petits, en el nostre entorn més o menys proper, coneixem, veiem i sentim a parlar de persones que fan allò que a nosaltres en agradaria fer. Allò que tot i semblar-nos molt difícil d’assolir, pensem que no deu ser del tot impossible si d’altres ho han aconseguit.
Recordo aquelles pel·lícules on actrius com, Ava Gardner, Elizabeth Taylor, Sophia Loren, Audrey Hepburn, Viven Leigh, Grace Kelly, Ingrid Bergman … i moltes més, interpretaven els principals personatges femenins. Jo era una nena però ja volia ser com elles. Volia ser una actriu de Hollywood! Vestir-me com elles, representar aquells papers, actuar al costat de grans actors …
Va ser un dels meus primers somnis! No tenia ni idea de com havien arribat on estaven, però en aquells moments, aquell fet “tan insignificant” ni se’m va passar pel cap. Que bonica és la innocència.
Tenim somnis, per l’estat d’il·lusió que això ens proporciona. Desitjar alguna cosa amb tanta intensitat, amb tanta força, ens fa sentir vius, diferents, valents, i ens ajuda a posar el peu a terra cada matí, amb un gran objectiu que per nosaltres és meravellós.
Pensa en un dels somnis que hagis tingut … Te’n recordes de com vas viure tota aquella etapa des que vas tenir clar quin era, fins que el vas aconseguir, o fins que vas haver d’acceptar que potser calia reconduir-lo?
És com anar tot el dia a cent per hora. No hi ha res impossible. Et sents diferent perquè la teva actitud és diferent. Te n’adones que has passat de veure el got mig buit a veure’l mig ple, i que els grans obstacles als que t’enfrontaves abans, ara són petites dificultats que vas deixant enrere.
Tenim somnis, perquè tot i no poder o saber triar sempre el que més ens convé, ens fixem unes expectatives personals i professionals, que si no arribem a realitzar per les raons que siguin, ens fan sentir insatisfets, i volem canviar. Necessitem canviar!
La insatisfacció, és un sentiment que també pot ser sa, quan ens afecta de manera positiva i ens fa desitjar anar més enllà. Quan ens empenyen a moure’ns per millorar i per continuar creixent.
Però quan l’experimentem de manera contrària, aquest sentiment ens fa sentir malament i passa a ser un estat crònic que ens deixa més tocats que la pitjor de les grips. Ens afecta a nivell físic i mental. Ens desanimem, ens deprimim, estem tristos, sense confiança amb nosaltres mateixos, ens sentim frustrats, sense ganes ni forces per a res fins que … sentim aquell “clic” que ens fa reflexionar i dir prou.
És llavors quan comença un treball en equip entre la persona que som i la que volem tornar a ser, entre el què fem i el que desitgem fer, entre on som i on volem arribar. Ser capaços de recuperar aquells somnis que havíem deixat enrere et produeix una satisfacció immensa. T’ho puc assegurar! I creu-me si et dic que “mai no és tard per fer-ho”.
I crec que també tenim somnis, perquè aquests estan molt relacionats amb la nostra filosofia de vida, amb la forma en què l’entenem, i amb la nostra manera de ser.
Estic convençuda que cadascú de nosaltres no està aquí perquè sí. Hi ha un motiu, una raó, una finalitat que ens ha de guiar al llarg del nostre camí. Sí, és cert que no resulta fàcil trobar-la, reconèixer-la o descobrir-la.
Per a mi, això passa per un coneixement molt profund d’un mateix. Passa per escoltar-se i saber escoltar; per aprendre i compartir el que un sap, per ajudar els altres, demanar ajuda quan et cal i saber-la acceptar; per ser agraït; per defensar uns valors no sols amb paraules sinó amb fets …
Quan arribes a experimentar això, i no parlo de res exclusiu dels místics ni dels monjos que viuen als monestirs. Quan sents aquesta connexió entre el cos i la ment, entre allò al que estàs destinat i el que realment desitges, és com si se’t revelés un dels millors somnis de la teva vida. Aquell que t’acompanyarà per sempre i pel que estaràs disposat a donar-ho tot.
Ja saps que sempre et parlo des de la meva pròpia experiència, i per tant, això vol dir que és molt provable que hi hagi més raons per les quals somiem.
Jo he viscut les que acabo de compartir. I tu?
Quines han estat les raons que t’han portat a tenir un somni?
Tant és si s’assemblen a les meves o són del tot diferents. Me les expliques? M’encantarà llegir-les!
Pensa-hi i … t’espero als comentaris!
Una abraçada,
Susana
