Ordre versus caos

Hola,

 

Sí, has llegit bé el títol, “Ordre versus caos”. Interessant no? A mi no tant sols m’ho sembla molt, sinó que també trobo necessari que cadascú sàpiga en quin costat està.

Segle XXI. Cursos de mindfulness, coaching, psicòlegs a l’abast de tothom, llibres d’autoajuda de diverses temàtiques,  el record, per mi molt present, de com vivien i gestionaven el temps els nostres avis (uns en un entorn rural i els altres en una gran ciutat), però tot i això, cada vegada són més les persones a les que sento dir que la seva vida és un caos.

 

Endreça el teu entorn. Endreça el teu cos. Endreça la teva ment i endreçaràs la teva vida.

 

Com si fos fàcil el que t’acabo de dir, oi? Doncs sí, és fàcil, només cal que t’ho creguis, que et creguis capaç de fer-ho i que posis fil a l’agulla.

 

En hi posem junts?

 

Pensa en el teu ENTORN: la teva habitació, el teu armari, la teva bossa de ma, casa teva, els armaris de la cuina, la nevera, el teu lloc de treball … Et deixo que riguis uns moments, doncs segur que la visualització de les imatges del que t’acabo de dir t’han fet riure, o si més no somriure.

No entraré al detall en tots, però ja veuràs com amb alguns exemples et serà fàcil adaptar-ho al que et calgui.

Jo tinc un armari al meu dormitori de 2,20 x 92 x 54, amb una barra de punta a punta per penjar, un prestatge a 44 cm del sostre i una calaixera amb quatre calaixos de la mateixa amplada que l’armari.  Crec que les mides són estàndard, però si no és així no hi fa res. Són les que hi ha i per tant a les que m’he hagut d’adaptar.

Intenta imaginar-te’l vuit durant uns segons i de seguida començarem a omplir-lo.

Al prestatge de dalt hi tinc una caixa amb totes les cartes que guardo des que era adolescent. Ara gairebé ningú escriu cartes. N’hi ha de maques i em feia pena relegar-les al traster. A sobre la caixa hi tinc la roba d’esquí. Al costat, el jerseis d’hivern més gruixuts i que no em poso tant sovint, i a l’espai que queda lliure, pijames i dessuadores.

Penjats, a la dreta de tot, hi tinc els vestits, del més llarg als més curt. Els segueixen les jaquetes, també per ordre de  llargada però col·locades segons les estacions: les d’hivern, les d’entretemps, les d’estiu i les d’esport. Després estan les camises i les bruses, i per acabar els pantalons.

A sobre la calaixera, i aprofitant que la base fa de prestatge tinc, a la dreta tota una barreja de samarretes (publicitat, esport, records de viatges), al mig els jerseis d’hivern  i a l’altre extrem els jerseis de cotó d’entretemps.

El primer calaix és per la roba interior i els mitjons. El segon és per les samarretes. Totes i tenen cabuda: les de vestir, les més informals i les de tirants. El tercer és pels pantalons curts d’estiu, les malles, els pantalons de xandall curts i llargs i les samarretes d’esport més tècniques. I el quart i últim calaix, fa una mica de “calaix de sastre”. Hi tinc les mitges, els pijames que utilitzo com a roba d’estar per casa i les bosses de cotó on hi posem la roba interior quan marxem de viatge (En tinc de molt xules. Algunes me les han regalat i d’altres les he fetes jo).

Ja ho veus. Si t’agafés una tempesta prop de casa meva i haguessis de venir a canviar-te, sabries on trobar cada cosa i no m’hauries de demanar res.

És veritat que soc una persona a qui li agrada l’ordre. Però … saps el temps que t’estalvies quan trobes cada cosa al lloc que tu has decidit que vols que estigui? Potser establir aquest ordre i sortir del caos, al posar-lo en pràctica, et porti una bona estona, però és un temps  que només has d’invertir una vegada i que hauràs amortitzat la segona que obris  l’armari.

 

L’ordre també és harmonia pels sentits.

 

Ara pensa en la nevera. En col·locar els aliments als prestatges per grups. Làctics, verdures i fruites, embotits, proteïnes, begudes, etc. Quan l’obris aniràs directe al que necessites, i una vegada tinguis l’ordre memoritzat, fins i tot guanyaràs temps al fer la llista de la compra. En un ullada sabràs què hi ha i què no.

El mateix passa amb els armaris de la cuina. Tant els que contenen aliments com estris.

I amb les bosses de mà en les que acostumes a posar mil i una cosa que no necessites,  i que en més d’una ocasió t’impedeixen trobar fins i tot les claus de casa o del cotxe. No t’ha passat mai arribar a dubtar si les portes o no a sobre?

Pensa en el teu lloc de treball, en aquelles taules plenes de papers o de materials que sovint es van acumulant. Un dia acabes trobant la targeta d’aquell client que donaves per perduda però … és massa tard, quan el truques, te n’assabentes que ja ha contactat amb una altra empresa o professional que valora l’ordre més que tu.

M’agrada la frase “menys és més”,  però no soc minimalista. De fet, quan entro en una casa o en un espai de treball, m’encanta descobrir en els objectes i en els detalls la personalitat i la manera de ser dels que hi viuen o l’ocupen.

Però tornant a lo “menys és més”, et diré que fa anys vaig aprendre a donar a les coses materials la importància que tenen. A valorar el seu “temps útil” i a concedi’ls una segona oportunitat.

No cal que llencis el que ja no et serveix. Ven, cedeix, regala, dona tu també una segona oportunitat a tot allò que creguis que la té, guanyaràs espai i et sentiràs bé.

 

Passem ara al COS? Te l’escoltes prou?

El cos és molt savi, més del que ens pensem. Ens parla constantment, en avisa  i també ens dona les gràcies.

Ningú millor que un mateix sap què li fa mal i què li està bé. Què necessita i de què pot prescindir. Què li produeix rebuig i que tolera. I em refereixo tant als hàbits com als costums.  Ja sigui si parlem del què mengem, de les hores que descansem, de les que passem asseguts o drets, de si fem alguna activitat física …

Jo tinc una rutina diària molt marcada, adaptada al meu horari laboral de dilluns a divendres, i una altra més oberta i flexible els caps de setmana, però en la qual tampoc hi falten certs hàbits.

No em representa cap esforç llevar-me d’hora al matí. Al contrari, m’agrada matinar i aprofitar el dia. Respecto els horaris dels àpats: en faig cinc al dia des que esmorzo abans les set del matí, fins que sopo abans les nou del vespre.

Sí, menjo sovint, però no tots els àpats són igual de forts, i això, entre d’altres coses, em permet seure a taula sense aquella ansietat que en lloc de menjar et fa devorar.

Faig esport gairebé tots els dies. No és una obsessió ni em preparo per cap marató. És una necessitat i un plaer a la vegada. Una necessitat perquè m’ajuda a desconnectar i a alliberar adrenalina, i un plaer perquè després de fer exercici físic em sento com nova, amb les “piles carregades”. De vegades només es tracta de fer una bona passejada, però tot compta.

Dormo menys hores de les que necessito, però perquè ara mateix faig moltes coses, això sí, passades les deu de la nit la meva activitat és molt més tranquil·la.

Si mengem o bevem més del compte, si dormim menys hores de les que necessitem, si col·laborem en que el nostre horari biològic perdi el nord, etc.,  n’hem d’assumir les conseqüències.

 

El desordre físic n’acaba provocant un altre de mental.

 

No estic dient que un no pugui sortir de festa, gaudir d’un bon àpat o prendre una copa de més, però l’endemà cal posar-hi remei, cuidar més el cos, ajudar-lo a que es recuperi i no fer dels excessos la nostra rutina.

El meu consell és que no deixis mai d’escoltar el teu cos. Tant és el que facin o diguin els altres. Gaudeix del que menges i el paladar t’ho agrairà, però perquè el teu estómac i la teva salut també ho facin, menja amb seny.

I no cal que siguis un addicte al gimnàs. Camina, mou-te, balla, el teu cos i el teu cor estaran encantats.

 

Ja només ens falta veure què passa amb la nostra MENT, aquell conjunt de capacitats cognitives que tots tenim. Pensa en les percepcions, en la consciencia, en l’aprenentatge, en la memòria, en els desitjos, en les creences, en el raonament, en els sentiments, en la presa de decisions, en la resolució de conflictes …

Pensa en la ment com en una directora d’orquestra, que amb la seva batuta, va donant instruccions i entrada a un grup o altre d’instruments segons el moment. Si es despista o s’equivoca, provocarà un dalt a baix més o menys greu.

Per mi, la ment, és l’encarregada de proporcionar aquesta harmonia que busquem i necessitem entre el nostre entorn, el nostre cos i ella.

Cal que la cuidem, tant o més, com hem parlat de fer amb els altres dos elements.

Cal que no li exigim més del que pot donar; que no la saturem; que no l’omplim d’idees negatives; d’objectius difícilment assolibles; que la deixem descansar; que siguem agraïts … i que li posem, de tant en tant, les coses més fàcils.

Cóm ho podem fer tot això?

Un bon exercici seria pensar en un mateix i demanar-se:

• Què fem amb la nostra vida?
• Quins objectius tenim?
• Quines necessitats?
• Quines obligacions?
• On volem arribar?
• Què estem fent per aconseguir-ho?
• Estem sent honestos amb nosaltres mateixos?
• Estem tocant de peus a terra o ens estem allunyant molt de la realitat?

Coneixe’s a un mateix és la base de tot.  Per arribar-hi podem començar per:

• Acceptar-nos
• Trobar tot lo positiu que hi ha en cadascú de nosaltres i exterioritzar-ho, transmetre-ho, materialitzar-ho.
• Gaudir del que fem i de les petites coses del dia a dia.
• Valorar el nostre temps.
• Aprendre a dir NO.
• Tenir clar que la nostra vida és nostra i nosaltres som com som, no hem de pretendre viure com viuen els altres ni fer el que fa tothom, o el que s’espera que fem, i més si no és el que volem.
• Envoltar-nos de persones positives i allunyar-nos de les tòxiques.

 

El dia té 24 hores. Pensa en la regla dels tres vuits: vuit hores de son, vuit hores de treball i vuit hores d’oci. Adapta-la al teu dia a dia, a la teva “rutina”,  i en aquelles hores que et quedin per a tu, en les d’oci, no li demanis a la ment que s’estiri com un xiclet, que arribi allà on tu no pots arribar, no la forcis, no li provoquis el desordre perquè acabarà perdent la batuta i tot plegat et portarà al caos del que parlàvem al principi.

 

En definitiva i per concloure jo et diria:

Fes el possible per viure en un entorn ordenat, per tenir uns hàbits de vida saludables, i li estaràs facilitant a la teva ment una gran part de la seva feina. Escolta-la, ajuda-la, i junts aconseguireu l’ordre i l’harmonia que a tots ens calen.

Junts aconseguireu que els instruments vagin al “tempo” que indica la partitura.

 

M’encantarà saber la teva opinió i,  per descomptat, si ets més de l’ordre que dels caos o viceversa.

No trobes que el tema és prou interessant perquè en parlem?

T’espero als comentaris!

 

Una abraçada,

Susana