Hola,
Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència d’Eugènia Bieto, directora general d’ESADE, sobre “El lideratge en temps canviants”, organitzada per la Fundació Julià Reig amb la col·laboració de l’entitat bancària Andbank , que va tenir lloc a la sala de conferències d’Andbank.
Es van tractar temes interessants, com també ho van ser algunes de les preguntes que van plantejar els assistents.
A mi m’agrada escoltar doncs se n’aprèn molt. Mentre ho faig, al mateix temps que reflexiono sobre el que diuen, hi afegeixo el que penso, i de tot plegat en trec les meves pròpies conclusions.
M’hauria agradat fer alguna aportació en directe, però no sóc una experta en la matèria i … me’n vaig estar.
Aquí em sento més còmoda, estic a casa i tu ja em coneixes, així que … Què et sembla si comencem parlant del títol del post “Un líder neix, no es fa”. Tu que n’opines?
És una frase que dona per molt doncs no tots la compartim.
Jo sempre he pensat que una persona neix líder, amb un ADN que el caracteritza. Se’n pot polir el “perfil”, però erigir-lo des de zero … mai.
Quan penso en grans líders em venen al cap noms com el de Martin Luther King, Mahatma Ghandi, Nelson Mandela ... líders que van exercir lideratges bons, positius, ja que les seves intencions, el poder de les seves paraules i els mecanismes que va utilitzar per executar-les, no només culminar amb accions i resultats bons sinó que van aconseguir canviar el curs de la història.
De la mateixa manera que trobem líders referents per tot lo bo que han fet i aconseguit, també trobem líders dolents ja que l’execució de les seves intencions, idees i paraules, han transgredit els drets i els valors humans, i han motivat grans desastres i horrors, en la història de la humanitat. El primer nom que em ve al cap és el de Hitler.
Què mou als líders, que els impulsa?
- Una idea, un somni, la visió sobre la necessitat d’un canvi.
Què és un líder?
- Un exemple a seguir
- Algú capaç d’influir en la manera de pensar i actuar de les persones
Què ha de tenir un líder? :
- Carisma
- Molt bones dots de comunicació
- Seguretat en ell mateix
- Iniciativa i idees innovadores
- Capacitat organitzativa, de gestió, de motivació, de convocatòria, de delegació i d’avaluació.
- Empatia
- Ètica personal i professional
- Responsabilitat
- Eficiència
- Coherència entre el que diu, el que pensa i el que fa, en tot moment.
- I … molta capacitat per escoltar.
Objectius del líder:
- Fer que les persones o els equips, actuïn o treballin amb entusiasme per aconseguir les seves fites i objectius.
Com pot aconseguir el líder els seus objectius? :
- Comunicant-los bé
- Establint vincles amb els equips i fent-los partícips del projecte
- Acceptant idees, suggeriments i crítiques constructives dels altres
- Delegant
- Donant resposta a les inquietuds i necessitats dels membres de l’equip
- Transmeten seguretat
- Mostrant-se accessible i proper, i posant-se al lloc de l’altre
- Reconeixent de forma constant als equips els objectius aconseguits
- Motivant
- Tenint en compte els arguments i les opinions de la resta de l’equip abans de la presa de decisions
- ….
Per mi, tots el líders haurien tenir les característiques que acabo d’esmentar, però també és cert que, no totes les empreses volen o necessiten el mateix tipus de líder, d’aquí a que s’hagin fet tantes classificacions dels diferents tipus de lideratge.
Si estàs interessat en aprofundir més en aquests, et suggereixo que naveguis una mica per Internet doncs trobaràs pàgines i articles que et podran ser útils.
Les empreses han passat de necessitar directors i gerents a necessitar també líders en equips. La meva opinió es que aquests últims no substitueixen els primers, sinó que tots han de formar part de l’organització.
Ja no val allò de “sempre s’ha fet així”.
Si un líder, a més de liderar, gestionar, motivar i conduir els equips humans, és un expert en qüestions tècniques pròpies de l’empresa, voldrà dir que ens trobem davant d’un “crack”.
Quina empresa no voldria tenir-ne un a la seva plantilla? Però si considerem que no són “excedents” al mercat laboral, l’opció d’un bon equip, amb diversitat de perfils, resulta força encertada.
Per acabar, dir-te que allò que fa que anomenem líder a un i no a un altre, allò que fa que el seguim, allò que el caracteritza, no només ho hem de trobar en les nostres empreses, o en aquelles de les quals puguem formar part com empleats, sinó també en aquells que cada dia es creuen en els nostres camins.
Un no és líder a temps parcial, ho és sempre.
Espero que si tens una idea, un somni o estàs pensant tirar endavant un projecte, ja sigui personal o professional, les meves reflexions i opinions, modestes i sempre personals, hagin estat una aportació positiva.
Ja saps que m’agrada molt escoltar, així que tens un munt de preguntes a les que pots respondre i donar-me la teva opinió, m’encantarà llegir-la.
T’espero als comentaris!
Una abraçada,
Susana
2 comentaris
Hola Susana,
Tema apassionant per començar una setmana rara. Doncs si, en una societat que canvia a una velocitat de vertigen cada cop costa més trobar gent, ja no que sigui capaç de liderar, sinó que vulgui assumir el rol de fer-ho. Al final liderar es perseguir objectius i aconseguir que d’altres els persegueixin amb la mateixa intensitat. Les persones cada cop estan més preparades i són més complexes de gestionar. No tinc clar que molts del líders que has citat ho poguessin ser amb tanta repercussió a dia d’avui. Estem en una crisis brutal de valors i de referents i vivim instaurats en la cultura del “tot s’hi val”. Sota el meu punt de vista hem passat dels líders innats amb pedigree per canviar el món a líders prefabricats amb l’únic objectiu de sobreviure. Només cal mirar la classe política. No hi ha algú més brillant que Putin, algú més preparat que Trump, algú amb més carisma que el Rajoy o algú amb més empatia que la Merkel ? Segur que tots són molt brillants en molts aspectes però no crec que puguin ser considerats com a líders i en canvi són els que tenen el poder. La mediocritat ens idiotitza i ha agafat el relleu de l’idealisme i la passió per l’objectiu. Tendència difícil de canviar per altra banda.
“Les persones que estan lo suficientment boges com per pensar que poden canviar el món són les que el canvien” És l’anunci de Pensa diferent d’Apple de l’any 1997.Cal tenir aquest punt de bogeria per liderar projectes i saber transmetre’ls per tal que els altres els encarin amb la mateixa passió.
Hola Jaume,
Moltes gràcies pel teu comentari. Valoro moltíssim aquesta interacció.
Comparteixo el que dius i per això no afegiré gran cosa doncs trobo que ho has explicat molt bé.
Penso que la crisi de “valors i de referents” de la que parles, és l’origen de molts dels mals de la societat actual. Potser tots plegats ens hauríem de plantejar això com un repte a recuperar. Empresa gens fàcil, no trobes?
Però considerem-nos lo suficientment bojos per no deixar mai de somniar i pensar que podem canviar el món. Passió no ens en falta!
Una abraçada molt gran Jaume i gràcies per estar sempre aquí 😉