Estimats contratemps

Hola,

T’ha sorprès el títol del post? Encara hi estàs pensant? Et queda el dubte que m’hagi equivocat a l’escriu-re’l? Doncs si és així, genial!

A mi m’encanten les sorpreses, si són agradables millor, però ja saps que això no sempre és així.

Què et sembla si fem memòria junts i ens traslladem a un passat força recent? Cap a finals de primavera jo em trobava immersa en la promoció del meu llibre i en el llançament de tot el meu projecte. Havia planificat una estratègia: presentacions, xarrades, mitjans de comunicació, xarxes socials, articles a la web, trobades, reunions … el que diuen que cal fer quan vols tirar endavant la teva idea i presentar-la als demés. És a dir, quan vols que la gent et conegui, que se’n parli del què fas, del què dius, quan vols guanyar visibilitat. Perquè no tindria cap sentit que allò que fem, sigui el que sigui, no ho compartíssim amb els altres.

Doncs bé, imagina’m plena d’il·lusió, de ganes, d’energia, de tot el que vulguis i més, i de sobte, m’arriba una notícia gens esperada: al meu fill gran li diagnostiquen una malaltia degenerativa a les còrnies. Ha perdut un vint per cent de visió en un ull. És irreversible i cal operar quant abans per frenar aquesta deformació.

Estàs bé? Sí, per mi també va ser un cop fort, però per ell encara ho va ser més. Era greu, sí, però no el final.

Te n’adones? Fem plans, organitzem, programem, visualitzem els resultats de les nostres estratègies i de les nostres accions, tant en les nostres empreses, projectes o vides personals, i de sobte, allò que en diuen contratemps, revés, desgracia, batzegada, imprevist … tria el que més t’agradi, ens obliga a canviar de plans sí o sí.

El psiquiatra y psicoanalista Boris Cyrulnik va ser qui va divulgar la paraula resiliència, adaptada al camp de la psicologia. De tot el que he llegit sobre la seva definició, el que més m’ha agradat perquè ajuda a il·lustrar el seu significat és “… parlem d’un terme que té com a referència la resistència dels materials que es dobleguen  sense trencar-se, per recuperar la seva situació o forma original. Per exemple una arc que es doblega per llançar una fletxa”.

Per mi aquesta paraula és relativament nova. Anys enrere, jo hauria explicat d’una manera prou clara i entenedora, i fins i tot amb un munt d’exemples, igual que hauries fet tu, aquesta capacitat dels essers humans de sobreposar-se als contratemps, però no li hauria posat nom. D’un temps ençà en té.

La paraula en si pot agradar-te més o menys, a mi no és de les que més m’atrau, però el seu significat i el que comporta ser una persona resilient, em fascina.

Després d’aquest parèntesi força interessant, tornem a l’arribada d’aquella notícia que em va obligar a canviar de plans. Jo no sóc gaire amant de donar consells, però penso que en aquest cas, com en molts altres, l’experiència i els resultats d’algú que hi ha passat poden ajudar. I és el que faré ara, explicar-te  què vaig fer jo.

• No hi ha res que no tingui solució, tret de la mort. Així que sigui quina sigui l’adversitat amb la que t’hagis d’enfrontar, pensa que té solució.
• Necessites un temps per fer-te a la idea d’aquesta nova situació a la que t’has has vist abocat. És normal. Però un temps, no una eternitat.
• Prioritza la salut i el benestar de la teva família per davant de tot. No ho oblidis mai!
• Pensa, analitza, valora, comparteix, i demana ajuda si la necessites. No cal suportar tot sol un pes tan gran.
• El resultat de les reflexions anteriors sempre ha de ser positiu: no abandonis els teus projectes professionals, els teus objectius personals, les teves idees, els teus somnis. Això mai!.
• Sigui quin sigui el contratemps, recorda que és temporal.
• Canalitza les teves energies, dosifícales. Has de ser capaç de focalitzar-les, però sense perdre de vista el que has hagut de deixar de banda, de moment.
• Quan et fallin les forces, quan tinguis dubtes, quan vulguis llençar la tovallola i abandonar, recorda tot allò que has aconseguit abans d’aquest contratemps, el que t’ha costat arribar on ets, i no oblidis que sempre, sempre,  hi ha algú que ho està passant pitjor que tu.
• No et sàpiga greu compartir una vegada més els teus sentiments, les teves angoixes, les teves pors amb aquells amb qui pots confiar. Sigues valent per demanar ajuda. Les persones estem per això.
• Els dies passen, les coses milloren, van tornant al seu lloc, i tu has superat amb èxit allò que en un principi semblava més difícil d’assolir que el cim de l’Everest.
• Ara toca aprofitar aquesta capacitat que has sabut desenvolupar, aquesta fortalesa que has demostrat, aquesta actitud positiva, i treu-re li profit.
• N’has sortit guanyador! Ara ets més fort, et coneixes més a tu mateix, aquesta experiència t’ha fet créixer com a persona i com a professional. Estàs més preparat per afrontar nous reptes, nous obstacles, noves adversitats.
• Et felicito, per si tu no has fet. No t’oblidis mai de premiar-te per allò que has aconseguit.

Arribem gairebé al final de la història i crec que al llarg d’aquesta hauràs trobat la resposta al silenci no desitjat del que et parlava al principi.

Jo vaig necessitar unes hores per fer-me a la idea, moltes més per pensar en tot el que se’ns venia a sobre, però calia prioritzar i anar per feina. Tenia clar que no estava disposada a abandonar el meu projecte. Anava fent el que podia, com podia i quan podia. També hi van haver dies dolents i moments difícils,   però ja sóc aquí de nou. El meu fill a pocs dies de la darrera prova mèdica i pràcticament recuperat.

No trobes que hauria estat un gran error abandonar el meu projecte? Gràcies per haver-me esperat!

I tu, has passat per una experiència semblant? Has tingut algun contratemps inesperat? Ja saps que pots explicar-me’l, m’encantarà llegir-lo!

T’espero als comentaris pel que em vulguis dir.

Una abraçada i Bon Any Nou!

Susana