Estimada Senyora Keaton

 

Estimada senyora Keaton,

 

Espero que quan li arribi aquesta carta es trobi en bon estat de salut i sobretot que tingui un cor de ferro.

He de comunicar-li dos notícies. La primera, i per la que m’odiarà tota la vida, ben segur que la trasbalsarà si no ho ha fet ja, doncs a hores d’ara li hauria d’haver arribat. La segona, li causarà una sensació de ràbia i d’impotència, però per alleugerir-les una mica, se m’ha acudit una solució que ja li explicaré més endavant.

Veurà, divendres 13 de gener, vaig tenir la gran oportunitat d’assistir a la festa que es va celebrar en motiu de la presentació del seu darrer llibre. Deixi’m dir-li, com admiradora incondicional seva, que sóc, que aquesta darrera novel·la, com totes les anteriors, em va encantar.

Sí, m’hi vaig colar! El meu nom no era a la llista de convidats,  però gràcies a certs contactes que una té, i que mantindré en l’anonimat, vaig aconseguir la invitació d’algú que a última hora va decidir canviar de festa.

No m’hauria imaginat mai que en persona fos tan atractiva! Quina manera d’acaparar l’atenció de tots! Quin do de paraula, quina elegància de moviments, quin posat …

Després de tota aquesta exhibició de fama, poder, intel·ligència i bellesa, vaig haver de sortir a la terrassa de l’hotel, a respirar aire fresc, per no acabar desmaiada enmig de rams de flors, copes de xampany i olors de perfums insuportables.

Ha contemplat mai la ciutat de Viena des de la terrassa de  l’Hotel Ritz Carlton? Vull pensar que sí. A saber les nits que deu haver dormit a la suite de l’àtic. I el seu marit, li ha dit mai que n’opina ell d’aquestes vistes? Li demano, perquè va ser a ell a qui m’hi vaig trobar en aquella terrassa fugint del mateix que jo, però amb l’excusa de fer una cigarreta.

Senyora Keaton, el seu marit em va seduir, i jo, em vaig deixar fer. Ja ho veu … Qui ho havia de dir! Amb els vint-i-cinc acabats de fer, traductora llicenciada amb feines a viure, aspirant a escriptora, però despertant passions en un home que podria passejar del bracet a qualsevol altra bellesa que no fos vostè.

A aquestes alçades, es deu estar mossegant els llavis, si no és que ja ha agafat el telèfon i està dubtant entre trucar-lo o no. En el fons, no crec que ell li hagi dit res, no el veig amb prou caràcter per tirar endavant una decisió com aquesta, tot i estar-ne tip de la rossa explosiva que té per esposa. Sí, em refereixo a vostè.

Potser ho trobi de mal gust, però no explicar-li com ha estat aquesta aventura, mentre ha durat, seria privar-la d’un bon argument per la seva propera novel·la.

Mentre vostè estava en aquell balneari de luxe, re-po-sant i re-cu-pe-rant forces, per començar la seva gira de promoció i per mostrar-se imponent davant els seus lectors i admiradors, en Matthew i jo ens passejàvem pels carrers de la ciutat, agafadets de la ma com dos enamorats més, petonejant-nos sota la pluja i … no, no pateixi, no hem fet servir el seu llit. Visc en un apartament petit però molt bufó, amb unes vistes que els clients del Ritz envejarien.

Júlia, permeti’m que a hores d’ara em dirigeixi a vostè pel seu nom. No troba que ja hem intimat una mica encara que hagi estat gràcies, o per culpa del seu marit?. Per cert, quan de temps fa que no se’n va al llit amb ell? I no em refereixo pas a compartir llit i prou. Li demano, perquè la passió i la luxúria amb que m’ha posseït una nit rere l’altra, no m’han semblat les d’un home que … “s’aparella” sempre que vol. Li agrada aquesta paraula o … se n’hauria estimat una de més vulgar?

El cas és que no ens vam amagar de res i … ja se sap, estar casat amb una celebritat té el ris de ser reconegut en qualsevol lloc.

No sé si en Matt diu o no la veritat. Sembla ser que l’han amenaçat amb fer-li arribar a vostè, algunes fotografies nostres en situació … comprometedora.  Els seus admiradors l’estimen en bogeria, o potser no. Qui sap. Potser també li’n volen. Potser no es tracta de cap admirador. Potser és l’excusa que necessita el seu marit per destapar aquest engany en el que viuen i … deixar-la.

Ja estem arribant a la part final, però abans m’agradaria demanar-li una cosa.

Com la van convèncer per accedir a formar part del taller d’escriptura de la Universitat Paris Lodron de Salzburg? Nooo! Ara ho veig clar. La cosa no va anar així. Va ser vostè qui per una necessitat d’alimentar, una vegada més, el seu ego, es va oferir. Ai Júlia, Júlia …  Bé, el cas és que vaig aconseguir inscriure-m’hi, però després dels darrers esdeveniments no hi puc pas anar. Si més no a les seves classes. No, no és que em faci por que em reconegui, ja li he dit que dubto de l’existència d’alguna prova que em relacioni amb el seu marit, i que demostri la seva infidelitat.

Sento dir-li però no sabria com mirar-la i … de vegades, tinc impulsos descontrolats, i no voldria que s’hi hagués de veure involucrada, per no dir esquitxada. Quina llàstima! S’imagina que dirien els titulars de tots els diaris: “La famosa senyora Keaton posada en evidencia per una desconeguda, al destapar la infidelitat del seu marit”. No pateixi, no li vull cap mal. Ja li he dit que les seves novel·les m’agraden, tot i que a partir d’ara, no sé què em passarà pel cap quan les llegeixi.

He pensat en la manera de que pugui alliberar tot el que sent ara, i dir-m’ho. No, no pas a la cara! Me l’imagino com una gata en cel, traient les urpes, i qui sap de què seria capaç.

La convido a que m’escrigui una carta i me l’enviï a l’adreça de correu electrònic que vaig posar al full d’inscripció. Totes les dades que hi consten són inventades. No cal que es molesti a comprovar-les. Volia conservar l’anonimat. No se sap mai on pot arribar una amb els anys.

Júlia, no es reprimeixi i digui’m el que vulgui. No li tindré en compte ni li guardaré cap rancor. Fins i tot, pot ser li respongui.

No l’entretinc més. Rebi una cordial salutació d’una admiradora seva, i deixi’m donar-li un consell: provi de seduir el seu marit com ho fa amb els personatges de les seves novel·les.

 

La desconeguda