Estimada desconeguda

 

Estimada desconeguda,

 

No llegeixo mai les cartes dels meus lectors, admiradors o detractors, sense que abans no ho hagi fet una de les meves assistents. No tinc temps per això. Te’n faries creus de tot el que la gent és capaç d’inventar. Potser algú altre hi trobaria arguments per novel·letes, jo no.

Considerat doncs afortunada, ja que per alguna raó que desconec però intueixo, la teva carta estava entre el correu que em deixen per revisar.

L’he llegit i no està gens malament. He de reconèixer que ets bona, però has de saber que n’hi ha un munt que et superen.

Has aconseguit entretenir-me i fins i tot he dubtat de la veracitat de les teves afirmacions.

Tenint en compte les molèsties que t’has pres, he pensat que et mereixies alguna cosa especial. He decidit tornar a l’Hotel Ritz Carlton i escriure’t des de la terrassa de la suite de l’àtic. Ja coneixes aquestes vistes. No cal que afegeixi res, estaria de més.

Potser t’interessi saber que el meu marit és aquí. Tan a prop, que podria aixecar una ma del teclat i tocar-lo. Acaba de sortir de la dutxa i només porta una tovallola lligada a la cintura. No li agrada eixugar-se els cabells i la seva esquena es un regalim de  gotes d’aigua provocadores. Quin espectacle! Ja ho veus, són incomptables les vegades que l’he vist així, però l’efecte que exerceix en mi aquest cos mig nu em captiva, o potser t’agradaria més que digués que em posa a cent, i que ara mateix soc presa d’una passió desenfrenada difícil de contenir.

Espero que no t’hagi sabut greu que hagi compartit aquesta visió, és més, he pensat que t’agradaria recrear-te en el record d’un moment que potser només vas somiar.

Però…  t’imagino més aviat ansiosa per una reacció meva, imprevisible, o per què no, per una resposta mesurada i estudiada, a totes les revelacions que vas tenir la consideració i el detall de fer-me saber.

Sento decebre’t però no tinc intencions de fer ni una cosa ni l’altra.

Ja veus que goso d’una salut immillorable tot i els intents de més d’una perquè no sigui així. Quan s’és algú de la meva condició no pots deixar res a l’atzar, tot està pensat i estructurat. La meva jornada, els meus hàbits, les meves rutines … Com si no hauria arribat on soc? Les sorpreses i la improvisació són privilegis que em reservo per compartir amb en Matt.

Per cert, ja que parlem d’ell, et va arribar a explicar a què es dedica? O no vau tenir temps per coses tan insignificants?

Pel que en trec de la teva carta estic convençuda que no. No hi fa res, ja t’ho diré jo. En Matthew és pintor. No t’explicaré com ens vam conèixer. Ara no.

Sempre li ha agradat fer esbossos de dones nues. Han estat moltes les models professionals que han passat pel seu estudi, però d’un temps ençà prefereix la naturalitat, l’espontaneïtat de dones normals. El detall imperceptible, a ulls de qualsevol que no sigui un artista, és el que fa que n’esculli una o altra.

Li agrada la bellesa, però l’entén d’una manera tan particular, tan subjectiva, que sovint les seves models em sorprenen. No, no et pensis pas que siguin lletges, més aviat tot lo contrari, jo diria diferents.

Estàs bé? És com si percebés un silenci, com si notés el batec del teu cor més accelerat. No et sentis utilitzada si ara comences a entendre-ho millor, si trobes respostes a preguntes que t’havies fet. No et sentis enganyada ni traïda, així són els artistes.

Espero que si has estat una més t’hagi recompensat com et mereixes. Sempre ho fa, però d’aquí a una aventura … ja em perdonaràs que ho posi en dubte, però … és que em costa tant de creure.

Sí, sí, tens raó si estàs pensant que li podia haver demanat, però això voldria dir que et crec a tu, una perfecta desconeguda, i que dubto d’ell. Després de tot el que hem compartit no seria just, i a més, no és el cas.

Però com no se m’havia acudit abans? Tens l’oportunitat de treure’m de dubtes i potser de veure acomplert el teu objectiu maliciós. En Matt té un tatuatge en una part del seu cos, que difícilment t’hauria passat desapercebut, si fos cert que t’hagués fet seva, una nit rere l’altra, d’aquella manera tan apassionada que m’explicaves.

El recordes?

Estimada desconeguda, així som els humans, rebuscats, envejosos, hipòcrites, infidels … però també terriblement encantadors.

No oblidis que no sóc jo qui obre ni tria el correu.

Et desitjo sort.

 

Júlia