Hola,
En realitat avui no tenia pensat parlar-te d’aquest tema, però fa uns dies em van convidar a la III Jornada del Taller d’Emprenedors d’Andorra, que va tenir lloc a Sant Cugat del Vallés, i això em va donar la possibilitat de poder participar en les diferents activitats que es van desenvolupar al llarg del dia. Els protagonistes de la tarda van ser els “Elevator Pitch” que van presentar emprenedors de diversos tallers. Si cliques al link podràs llegir la definició detallada sobre E.P., que he trobat a Wikipedia. Un detall que m’ha semblat important és el temps establert per la presentació d’una idea o projecte en un E.P., que va d’un a tres minuts.
Entre el títol del post i aquesta petita introducció segur que jas has endevinat el que ve ara. Abans de continuar m’agradaria fer-te algunes preguntes que pots respondre’t a tu mateix: Creus que la comunicació és important en qualsevol nivell i en qualsevol de les seves diferents formes? Penses que és una habilitat? Estàs d’acord en que es pot millorar la manera la manera en que comuniquem?
Ja saps que a mi m’agrada compartir el que penso i per això et diré quines han estat les meves respostes.
Per mi la comunicació és molt, molt important, en totes les seves diferents formes, tant en la nostra vida personal com en la professional. I quan dic en totes les formes em refereixo a la comunicació verbal (oral, escrita, visual per mitjà d’imatges i gràfics), a la no verbal (aquí podríem parlar de la corporal), i a l’emocional. Potser te’n ve al cap alguna més.
Jo soc de les que creu que saber comunicar és una habilitat. Saber transmetre un missatge, una idea, un projecte, el que sigui, i aconseguir que li arribi al teu públic, al teu interlocutor, al teu client, al teu amic, i veure com el fa reaccionar , ja sigui emocionant-lo, convencent-lo, veient-lo comprar el teu producte, contractant els teus serveis, o aconseguint el seu suport, és una cosa que no tothom és capaç d’aconseguir (de fer). Per alguns és una aptitud nata i per altres suposa una dificultat.
Saber comunicar és molt important. Les relacions, tant personals com professionals, estan basades en la comunicació. No et desanimis si no se’t dóna molt bé. Estic súper convençuda que es pot millorar i per descomptat assolir, i per aquest motiu et donaré algunes idees que pots posar en pràctica i després m’expliques si t’han anat bé.
Ens ho van ensenyar a l’escola quan encara no érem adolescents i és d’aquelles coses que ni la tecnologia, ni els avenços, han fet canviar.
Qualsevol text, redacció, discurs o presentació, ha de tenir tres parts: la introducció, el nus i el desenllaç.
Segur que te’n recordes, i per demostrar-te que no només sembla molt evident, sinó que ho és, imagina’t que vols explicar a algú una pel·lícula que no ha vist, un llibre que no ha llegit, un projecte, o una experiència que tu has viscut. Com ho faries per captar la seva atenció fins el final?
- Pots començar parlant-li del tema de la pel·lícula, del llibre del projecte, o dir-li alguna frase que li permeti fer-se una idea sobre l’argument de la teva història. Això seria la introducció. Aquí, amb poques paraules, tindràs l’oportunitat de captar la seva atenció.
- Si has aconseguit (segur que sí), que estigui atent al que li expliques, ha arribat el moment d’entrar de ple en el tema. Aquesta part, el nus, és fonamental doncs és la de més contingut i a més de gran importància. Així doncs, si no tens temps d’explicar-li tot, mira de no deixar-te res que consideris vital.
- Per acabar, al desenllaç, li explicaràs el final de la pel·lícula, del llibre, o d’aquella experiència teva, i si es tracta d’un client o inversor, li recordaràs tots els detalls importants del projecte, que arribat aquest punt ja ha de conèixer, però aquesta vegada amb l’objectiu de convence’l i, com he dit abans, fer-lo reaccionar.
Ja tens les parts en les que has de dividir la teva idea abans d’exposar-la. Ara et toca desenvolupar-les. No pots deixar això per la improvisació. Agafa paper i llapis, o seu davant del teclat de l’ordinador, per intentar plasmar per escrit tot això que de moment només està al teu cap. No tinguis por, només ho llegiràs tu, escriu i reescriu tantes vegades com sigui necessari fins aconseguir l’esborrany que al llegir-lo diguis : – això és el que volia dir i aquesta és la manera en que ho volia fer –
El pas següent és practicar. Tot i que al principi pugui semblar difícil, després ho trobaràs divertit i segur que fins i tot t’acabarà agradant. Qui sap si no s’acaba convertint en una de les teves especialitats.
Assaja en veu alta la teva exposició, podràs adonar-te’n de com aniràs variant l’entonació en les diferents parts del discurs: fes-ho davant d’un mirall si pots, doncs descobriràs els gestos que fas servir en cada moment (el llenguatge corporal és molt important) i si no et sents còmode al veure’t, podràs corregir-los; torna a començar si t’equivoques; imaginat que en el lloc on estàs assajant hi ha més d’una persona que t’està escoltant, visualitza-les mentalment i dirigeix-te a elles quan parlis, mira’ls els ulls. Tingues paciència i no et desanimis si necessites repetir-ho un munt de vegades, aquest exercici et servirà no només per aquesta presentació sinó per totes les que vindran al darrere.
Finalment, pensa en el llenguatge que faràs servir per presentar la idea o el projecte, o per explicar aquella història que tots estan desitjant escoltar. Es tracta de que aconsegueixis emocionar-los, de que sentin el mateix que tu sents, de que vulguin col·laborar i formar part del teu projecte, de que desitgin haver estat els protagonistes de la teva història. No els parlis en un llenguatge rebuscat i tècnic doncs aconseguiràs que molts perdin l’atenció i el fil de la conversa. Fes-ho de forma senzilla, propera. Fes-ho fàcil per a que tots puguin entendre el que els estàs explicant, i si has d’utilitzar en algun moment un vocabulari més específic, assegura’t que sigui una paraula coneguda, i sinó busca-li un sinònim.
No vull acabar sense dir-te algunes coses que vaig observar dels “Elevator Pitch” d’alguns ponents i que espero tu no facis mai.
Improvisar el discurs. No cal que el memoritzis tot però si les frases clau que t’ajudaran a recordar-lo i desenvolupar-lo.
Llegir el text de la diapositiva del Power Point que s’ha preparat. El teu públic ja sap llegir i poden fer-ho sols, han vingut per sentir-te parlar a tu, per escoltar allò tan meravellós i genial que els explicaràs.
Mirar el terra, el sostre, o la porta de sortida. El teu llenguatge corporal és molt important, la teva mirada pot ser persuasiva, convincent, emocionant, i tots volen que els miris, volen que sàpigues que estan allí, volen que els parlis a ells. Fes-ho, és més fàcil i més gratificants que fixar-te en un objecte. Veuràs reflectides en el teu públic les emocions que els estàs transmeten i això et donarà seguretat.
No deixar de moure’s o quedar-se en la mateixa posició total l’estona. Està bé que en algun moment et desplacis per la sala, escenari, tarima, etc., però també has de saber estar quiet i buscar una postura (que hauràs assajat abans), en que et sentis còmode. El públic no ha vingut per veure un partit de tenis ni a fer la migdiada, es tracta que obtinguis la seva atenció, sense estressar-los, però a la vegada evitant que s’adormin.
Dubtar d’un mateix i de la idea que s’està exposant. Tu ets la primera persona que ha de creure en tu mateix i en la teva idea. La manca de confiança no és una bona amiga i es detecta de seguit. Has estat treballant dur en el teu projecte, entre altres coses perquè t’apassiona, i és aquesta passió i aquesta confiança la que has de transmetre als demés.
I amb això arribo al final del post d’avui. Recorda que no sóc una especialista en comunicació i que això que t’he explicat està basat en les meves percepcions i experiències, només espero que et sigui útil i que t’hagis entretingut amb la lectura. Si et ve de gust explicar-me qualsevol cosa, t’espero als comentaris.
Una abraçada,
Susana
