No m’agrada que etiquetin a les persones, que les classifiquen per categories com si fossin productes de les prestatgeries d’un supermercat, pel que han estudiat, per on han treballat, per com vesteixen, per qui són els seus amics…Podria continuar, escrivint una llista que no s’acabaria mai, però sóc conscient que si estàs aquí és perquè vols saber alguna cosa de mi, alguna cosa que t’ajudi a coneixe’m una mica, amb que identificar-te i pel que continuar aquí i seguir llegint.
No puc explicar-t’ho tot d’una vegada, però espero que el que et diré t’agradi.
Soc dona, esposa i mare.
Tinc un company amb el que vaig emprendre un viatge l’any 86, d’això fa uns quants anys, i seguim junts viatjant i compartint el nostre dia a dia; amb aquells moments difícils que tant uneixen, i amb aquells tan meravellosos que ens agrada recordar. No m’imagino la meva vida d’una altra manera.
Soc mare d’un noi de 20 anys i d’una noia de 15. Aquesta ha estat una de les aventures per a la que ningú no ens va preparar. Els fills no deixen de soprendre’t ni d’ensenyar-te. Intentar transmetre’ls el millor de nosaltres i donar-los una motxilla amb alguns valors, eines i molt d’amor, és i segueix sent un dels nostres reptes més gran.
Tens al teu davant una dona que estima la natura en totes les seves formes.
Vaig néixer en una gran ciutat però sempre m’han agradat les ciutats petites i la vida dels pobles, per això visc en un.
Vaig passar els estius de la meva infància en un entorn rural dels que deixen una empremta per a tota la vida. Quant m’agradaria que tothom pogués gaudir d’una experiència semblant, encara que només fos un estiu! Vaig aprendre de les estacions veient com madurava la fruita als arbres, quan s’havia de recollir i quan sembrar de nou els cereals. Vaig gaudir d’aquelles temporades envoltada d’ovelles, conills, gallines …. Esperava amb paciència i amb admiració, davant el forn de llenya, a que el forner tragués la fogassa ja cuita que la meva àvia em feia anar a comprar.
Un altre dia te n’explicaré més de tot això.
M’agrada molt nadar, passejar, anar en bicicleta, caminar per la muntanya, contemplar el mar ….
Adoro les persones.
Tinc debilitat pels fars i per les catedrals.
No podria viure sense escriure, sense llegir, sense viatjar i sense beure cafè.
Tinc una massa grisa molt activa, de vegades penso que funcionem per separat doncs no arribo a controlar-la del tot. És una treballadora incansable i si faig com si no la sentís, es rebel·la i em murmura a l’orella, una darrere l’altra, totes aquelles coses, ordenades o no, que no se’n pot estar ni un segon més de dir-me. I jo l’escolto, doncs si vull que tu també ho facis, primer ho he de fer jo.
Sempre m’ha agradat i em segueix agradant qualsevol cosa que es pugui fer amb les mans.
Gaudeixo creant, cosint, fent mitja, ganxet, dibuixant, pintant ….
M’encanta ballar. Si t’acostes a la finestra de la cuina de casa nostra abans les set del matí, podràs sentir la ràdio i veure com fem uns passos de ball improvisats i força divertits abans d’esmorzar. És “el nostre moment”.
M’agrada molt explicar contes. Aquella expressió de sorpresa, curiositat i admiració a la cara d’un nen i el seu somriure després del final …
Soc molt senzilla i no tinc necessitat de gaires coses materials, així que estalvio cada euro que puc per invertir-lo en viatjar. És una passió que em van encomanar els meu pares i jo als meus fills. Viatjar fa les persones diferents. Viatjar em fa sentir lliure.
Si et digués que soc enginyera segur que et sorprendries, violoncel·lista dubtaries, empresària no em creuries, veterinària hi apostaries, pastissera t’ho rumiaries…
He estudiat, treballat, he seguit estudiant, treballant i ara…
Treballo, faig ganxet, passejo, penso, llegeixo i sobretot escric…
… si vols ser tu a qui escrigui pots subscriure’t a la meva newsletter aquí