Hola,
Des de la distancia …
Diga’m que com a mi, la diada de Sant Jordi va ser un d’aquells dies que no et va deixar indiferent.
Diga’m que veure com llibres, roses, cultura i amor, compartien protagonisme, et va emocionar.
Diga’m que pensar en tots els enamorats o no, que vas veure escollir, comprar i regalar llibres i roses, et va fer sentir papallones a l’estomac.
I sí, diga’m si vols que soc una romàntica. Tens raó. No ho negaré. Tant de bo en quedin uns quants com tu i com jo.
Tant de bo siguin molts els que diguin que, per una raó o altra, van viure aquest dia de manera especial.
Tant és si vas regalar, rebre, o les dos coses. Tant és si vas anar de paradeta en paradeta, fullejant les novetats editorials, com si et vas deixar embriagar els sentits amb l’espectacle de colors i olors de la flor del dia, o si et vas estimar més ser un espectador de tot el que passava al teu voltant. Qualsevol de les opcions és bona. El que de veritat compta és que ho gaudissis a la teva manera.
Sabies que el 23 d’abril de l’any 303 va morir el cavaller Jordi? El mateix que segons la llegenda va ferir de mort el drac amb una llança. Diuen que les gotes de sang que brollaven d’aquella ferida, a l’arribar a terra, van fer néixer un roser que floria cada 23 d’abril.
Sabies que al segle XV se celebrava a Barcelona la Fira dels Enamorats? Diuen que la rosa de color vermell simbolitza l’amor femení, d’aquí deu venir la tradició de regalar-les del color de la passió.
Ara entenc perquè diuen que la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats.
Sabies que va ser el 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, que amb motiu d’una iniciativa dels llibreters catalans es va decidir canviar la data del Dia del Llibre i establir-la el 23 d’abril?
I … sabies també que el 15 de novembre de 1995, la UNESCO va decretar el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre?
A banda de tot això, i ara que hem aprés o fet memòria, què et sembla si deixem les llegendes i la historia i tornem a lo nostre?
I tu, ets més de flors o de llibres?
Jo de les dos coses. Si puc triar m’estimo més un llibre, però em fa moltíssima il·lusió que em regalin una flor. I m’agrada regalar els uns i les altres.
Saps què fa que aquest dia sigui tan especial més enllà del què et regalin? El fet que algú ha pensat en tu.
Algú per a qui ets especial. Algú que ha passat un estona llegint sinopsis, títols, recordant comentaris, noms d’autors. Algú que ha volgut escollir una historia que t’agradés, perquè quan la llegissis no et deixés indiferent. Algú que t’ha volgut fer arribar un missatge i ha escollit un llibre per fer-ho.
Algú que s’ha quedat bocabadat per la bellesa d’una flor que li ha recordat a tu. Sí, tot just viurà uns dies, però l’efecte que t’haurà causat al veure-la, al agafar-la, al olorar-la, al pensar en qui te l’ha regalat, al emocionar-te … tot plega no s’esvairà quan es panseixi el darrer dels seus pètals, sinó que romandrà.
Algú que potser no ha gosat o no ha pogut oferir-te res material, però t’ha regalat la seva companyia, t’ha fet riure o plorar, t’ha abraçat, t’ha escrit unes paraules, t’ha observat des de lluny … en definitiva, algú que ha pensat en tu.
Cavallers, princeses, dracs, llibres, roses, enamorats, llibreters, lectors i escriptors, tots conviuen plegats en un dia tan especial. Un dia que any rere any deixo que em sorprengui, un dia on sempre hi ha una anècdota inesperada per explicar.
No soc princesa però m’han regalat una rosa. He comprat llibres que ja he llegit i recomanat. He volgut donar suport a escriptors que comencen. M’he emocionant a l’escriure una dedicatòria. He compartit taula amb altres autors i he escoltat savis consells dels que en saben més que jo. He observat d’amagades el moment màgic entre les parelles, una rosa, un llibre, una abraçada, una mirada que demà no serà igual i un petó per segellar una mena de pacte que voldríem no es trenqués mai.
I del tot improvisat, sense haver-ho previst ni sabut, m’he trobat davant d’un grup d’infants d’entre nou i deu anys, explicant-los la història d’una nena a qui de petita li agradava molt que li llegissin contes.
Una nena que va passar d’escoltar a llegir i de llegir a escriure. Una nena que ha crescut però que continua llegint, escrivint i que aquest any el millor regal que li ha deixat la diada de Sant Jordi, no han estat els llibres ni les roses, sinó l’expressió en les cares d’aquells nens al sentir el final de la historia, la curiositat per saber-ne més i la capacitat per deixar-se emocionar.
I tu, com has viscut aquest any la diada de Sant Jordi?
Per què no m’ho expliques? Ja saps que m’encantarà llegir-ho.
T’espero als comentaris!
Una abraçada,
Susana
2 comentaris
Hola Susana,
Doncs si, és una diada especial plena de simbologia que té la capacitat per a emocionar-nos només pel fet de compartir. I compartir és la paraula clau, no només del dia del llibre i la rosa, sinó de la nostra vida. Les coses perden valor si no les compartim i desgraciadament la nostra societat ens porta a ser cada dia més “jo” i menys “nosaltres” en una cursa frenètica que no sabem ni on ens porta. Tan de bo n’hi hagi molts amb capacitat d’emocionar-se amb una flor o un llibre, donant i rebent però posats a demanar tan de bo n’hi hagi encara més que ho posin en pràctica cada dia sense esperar que el calendari ens obligui a complir amb les tradicions.
En tot cas, el còctel llibres i roses és original i autèntic i a més ens posa al mapa mundial per un dia per un motiu genial. La cultura i l’amor en safata. Només queda fer-nos el propòsit de posar-ho en pràctica tot l’any!
Hola Jaume,
Gràcies pel teu comentari!
Amb el teu permís, i després d’haver llegit les teves paraules, em permetràs que et consideri “dels meus”, dels que són capaços de deixar-se emocionar “pel fet de compartir”, que ja és una gran cosa.
Compartir, quina meravella de paraula. A mi em sembla molt bonica. Suposo que associo el mot al que representa i … m’emociono!
Estic d’acord amb el que dius i per això penso que hi ha tradicions que són molt especials, més enllà de la simbologia que només hi puguin veure alguns.
Prenc nota de la teva proposta i em faig meu el propòsit de posar-la en pràctica tot l’any.
Una abraçada molt gran,