Hola!
Vaig llegir un dia que aquesta és una de les seccions importants d’una web. Aquella en la qual qui hi està al darrere et dirà el que fa, ensenya, ven … intentarà convénce’t de que necessites tot el que t’acaba d’oferir per tal que quan acanis de llegir unes quantes frases més te’n vaig directe al botó de “comprar” i li facis un clic.
També vaig llegir que aquí el que funcionava eren les frases curtes i directes.
Te’n recordes de les pel·lícules de l’oest en les que arribava al poble un “xarlatà” amb la seva carreta i anunciava un elixir miraculós que igual feia créixer el cabell, que netejava la plata, que curava qualsevol malaltia?
Aquells elixirs eren prodigiosos. Si més no era el que deia aquell home, però la realitat era que no servien per a res i a les poques hores el venedor ambulant havia de marxar del poble a corre cuita, ja que algun client que li havia comprat el beuratge i l’havia tastat, se n’havia adonat de que no li feia cap efecte i molt enfadat se n’anava a trobar al xarlatà per fer-li saber quan estafat es sentia i amb l’amenaça de denunciar-lo si no li tornava els diners.
Estic segura que has entrat en aquesta secció perquè vols que et doni la benvinguda que t’acabo d’anunciar, i per la que valgui la pena quedar-te. I sí, vull donar-te-la! Així que mira al teu costat, i pensa que aquest somriure que veus es únic i exclusivament per a tu. M’atreviria a dir que un somriure semblant s’està dibuixant als teus llavis… ja només et demano que hi posis una mica d’imaginació i que sentis l’abraçada amb la que t’estic rebent. I ara, ara que ja ens coneixem una mica més, deixa’m que t’expliqui que trobaràs aquí.
M’agradaria compartir amb tu el que penso, els que escric, i en ocasions, el que veig.
No tinc cap elixir màgic. No et donaré les claus de l’èxit per a que puguis triomfar a la vida, perquè no les sé, i perquè ningú m’ha dit que no estiguis satisfet amb ell que fas. I no et donaré la recepta amb els ingredients per a que siguis feliç eternament , perquè si algú la va escriure algun dia, se la va endur a la tomba o la va perdre pel camí. Vaja, que no existeix. Quan li vaig comentar l’altre dia al doctor em va dir que feia segles que s’havia esgotat. A més, encara no li he sentir a dir a ningú que tu no siguis feliç.
El que si vull compartir amb tu és com està sent la meva experiència “d’emprenedora de la vida”. No sé si algú abans que jo havia pensat o escrit aquesta expressió, però si no ha estat així, diuen que per tot hi ha una primera vegada. Per mi, la vida es un camí que ens fa emprendre constantment. En l’adolescència, en la joventut, en la nostra etapa com adults, com a professionals, com a pares, com a fills, com amics, com a viatgers, com a ciutadans compromesos amb una causa … sovint, hem de prendre decisions que ens porten a emprendre un nou projecte, una nova vida, una nova relació, un nou viatge.
Només desitjo que quan decideixis llegir algun dels meus relats et deixis portar per una història, que tot i no ser la teva, et convidarà a formar-ne part, et suggerirà que t’identifiquis amb algun dels personatges que hi trobis, i si et ve de gust, per què no, siguis durant una estona un d’ells. I sense adonar-te’n t’hauràs evadit de la teva realitat per formar part de la nostra.
Les meves reflexions poden ser també les teves. A mi qualsevol cosa m’anima a escriure, així doncs si quan les llegeixes identifiques en elles els teus pensaments o les teves idees i m’ho vols explicar, estaré encantada d’escoltar-te.
Llegir, és per mi viatjar a qualsevol lloc, desconegut o no, conèixer altra gent que deixaran de ser anònims per passar a ser els meus amics, descobrir altres cultures, altres costums, altres paisatges, olors, gustos, colors, i arriba el dia en que aquests viatges passen a ser reals i els visc de en primera persona, també te’ls explicaré.
Sempre m’ha agradat molt escoltar històries i després explicar-les. M’agrada molt escriure, si vols puc escriure una historia per tu, la teva, la vostra, la d’algú altre.
Per tot el que t’acabo de dir i per moltes altres coses que anirem fent junts, espero que hagis decidit quedar-te i acompanyar-me en aquesta aventura.
Tot això que vull explicar-te i compartir amb tu, ho podràs trobar a “endreçant els meus calaixos”.
Jo estaré sempre aquí, així que si vols formar part d’aquesta nova experiència pots subscriure’t a la meva newsletter i donar-me permís per a que em presenti a la teva bústia sense avisar.
A mi m’agraden les sorpreses!
I a tu?
Si també t’agraden i les vols rebre directament a la teva bústia de correu electrònic
pots subscriure’t a la meva newsletter aquí.